vinum

Els vells com a reserva espiritual

La Neus és una veïna que té 90 anys. Amb això dic moltes coses. Als 90 anys, indubtablement hom és un vell. Pot esdevenir-se que hi hagi persones que amb aquesta avançadíssima edat mantinguin un aire relativament jove; tots en coneixem algunes. Jo, sense anar més lluny, i gustosament ho recordo, vaig conviure amb el meu avi que, quan es va morir, en absoluta plenitud intel·lectual i amb unes condicions d'autonomia física molt envejables, en tenia 95. Amb això vull dir que és possible envellir bé. El cas de la meva veïna representa un exemple d'aquesta circumstància: puja les escales del seu sisè pis (li agradaria que hi hagués ascensor però s'ha resignat a aquest exercici d'enfilar diàriament aquest cim que és el seu apartament de Barcelona); vesteix immillorablement bé, és endreçada i elegant, va molt ben arreglada (és un dels ingredients que en rejoveneixen el seu aspecte); i manté una activitat social i relacional que li omple l'agenda. Es pot dir que és una senyora jove (d'esperit)? Crec, fermament que no. Crec que la Neus és una vella, i ho noto en el seu llenguatge: l'expectativa és curta, i això, aquesta esperança (de vida) li fa defugir els objectius, les coses noves, les millores... La seva vida està cursada i l'únic que espera és passar els dies de la millor manera possible.
D'aquesta seguretat dels vells que d'un futur curt i cert n'extreuen la solidesa dels seus plantejaments, podem obtenir-ne un llegat. Els vells saben algunes coses que desconeixem, més per la seva condició prosaica que per mancances intel·lectuals.
Avui, pujant l'escala m'he ofert a la Neus per pujar-li una bossa de llimones (pesen a la seva edat, al sisè pis), i m'ha dit que en compra per posar-ne un trosset a l'aigua, diu que té mal gust i que amb la llimona millora. M'ha semblat un aprenentatge imprescindible: ja sabem que la llimona s'ha usat tradicionalment per amagar mals gustos en el menjar (els peixos que havien viatjat massa); però en un món, el nostre, en el que l'aigua s'ha convertit en un producte de salut, amb molta imatge i poca relació amb la vida real, els vells, els que ja només escolten el seu passat per encarar el poc futur que els queda, saben que necessiten l'aigua per viure, confien en les autoritats per consumir la que els vé de la xarxa pública, i tenen interioritzada una antiga pràctica: la llimona els serveix per millorar-ne el gust.
Els vells són una reserva espiritual, perquè sense ells podríem arribar a oblidar el significat de les llimones.

Referencias:

Dirección para referencias