vinum

Ja l'he llegit, i m'ha agradat

Ja vaig dir que el llegiria.
Tinc una ressenya pendent. Eus-la aquí.
Hi havia un motiu per fugir d'aquest llibre: és un best seller (em costa entrar-hi). Hi havia, però, quatre motius que m'hi imphlsaven, i que m'hi impulsaren (aprofitant una jornada de llit obligatori que el meu estòmag va reclamar durant les Festes de Nadal): que me l'havia regalat el meu germà, que parlava de vi, que parlava del segle XIX (context històrico-polític de gran interès per a mi), i que parlava de castells hominals (també m'interessa).
Primer, gràcies germà.
Segon, en l'assumpte del vi, llevat que a la primera pàgina parla d'esporgar quan vol dir podar (perquè el llibre comença a l'hivern), es perceb un treball documental important. El senyor Gordon és, en primer lloc, un bon aficionat al món del vi, en coneix moltes coses; i en allò més tècnic i històric, hi ha la mà de la documentació, de tot tipus. És ric i agradable de llegir.
Tercer, el que més m'ha interessat, la novel·la històrica. És una visió, també documentada (va assessorar-lo entre d'altres el Pere Anguera, catedràtic de la URV i biògraf de Prim) i segur que discutible, on es retrata una societat verosímil, d'un segle convuls, desorganitzat, en el que la industrialització arriba a Catalunya, fent créixer Barcelona a un ritme molt diferent de la resta, on el món rural sembla immers encara en un paradís natural, i on la política és la imatge del desgovern, de la guerra de guerrilles, de la traició i el terrorisme, fent de les institucions un marc insostenible en permanent revolució. El protagonista de la novel·la viu aquest ambient i, ves per on, com a conseqüència de la convulsió viatja al sud de França, a Roquebrun, al Llenguadoc, on aprendrà a fer vi i finalment s'endurà aquest coneixement fins a un Penedès literari que Gordon ha inventat. Més enllà del missatge de fons, és a dir, que el vi l'hem après a fer dels francesos (una dada interessant), veiem un jove pagès català, immers en un món tenebrós, en el qual el vi és la bellesa. Gràcies.
Quart. Els castells del segle XIX tenen molt poc a veure amb la imatge que l'autor en projecta (semblen actuals), i a mi m'interessen per allò que tenen de suggerents. Es podria millorar.

Referencias:

Dirección para referencias

1. [...] des de la primera pàgina sinó que practica aquesta tècnica durant tot el llibre. Em pregunto quin bon viticultor l’ha assessorat en aquesta novel.la que porta més de 15.000 exemplars venuts. Per si hi ha dubte [...]

   Referencia de El vinyataire Noah Gordon a las 00:56:24