Laburo España: 250.000 ofertas de empleo

vinum

el nostre vi de cada dia; begut i debatut, sociologia recreativa
Una confessió: parlar dels hàbits de consum d'un mateix produeix un cert vèrtig, perquè et presenta davant dels altres sense embolcalls. Jo bec aigua de l'aixeta, en un país en el qual més de la meitat de la gent beu aigua envasada.

Indicadors sociològics contrastats confirmen que un dels motius pels quals bevem aigua envasada (preferentment) és per la imatge de qualitat que el producte conté.
El cert és que el consum d'aigua "mineral" s'ha duplicat en els darrers 8 anys. Segons els informes de consum, els motius pels quals s'opta per aigua embotellada en lloc d'aigua de l'aixeta són múltiples: té més bon gust, per comoditat --a la feina, en reunions-- o com a substitut d'altres begudes..
La imatge col·lectiva de l'aigua de l'aixeta és pobra, sembla, tot i que, "los expertos destacan que tanto las aguas envasadas como las del grifo son aptas para el consumo. En el caso del agua de la red pública de suministro, el caudal tiene un tratamiento de potabilización y un control continuo, mientras que las aguas envasadas minerales no tienen un tratamiento específico, sino que su calidad depende de la pureza de las fuentes" (La Vanguardia).
Totes aquestes dades, que posen de manifest el creixement enorme del consum d'aigua envasada, amb els costos econòmics, energètics i mediambientals que això implica, apareixien fa pocs dies als mitjans de comunicació. I aquesta setmana ha esclatat una bomba en forma d'informació: resulta que un 8 % dels consumidors d'aigua de la xarxa pública de Barcelona podrien haver estat exposats a unes substàncies amb un nom estranyíssim (trihalometans), un derivat de la reacció del clor de potabilització amb la matèria orgànica de l'aigua, que ingerits contínuament durant 20 anys, potser podrien tenir efectes cancerígens.
Aquestes dades, que amb la seva irrupció als mitjans esdevenen un remolí incontrolable, han provocat un gran aldarull, reaccions i contra-reaccions, excuses i un "no volíem dir exactament això" sempre inocu, perquè quan s'estén la sospita sobre un element de subministre massiu, que afecta la salut pública, la recuperació de la confiança és molt dificultosa.
En tot cas, ahir a la tarda, jo sentia un "expert" a RAC1, que deia que els mals d'aquests elements patògens els assimilaríem, en tot cas, fins i tot a la dutxa. Em va semblar perfecte per una broma: Ara que la dutxa podrà provocar-nos càncer, potser el sector del vi tindrà una oportunitat, oferint banys (vinoteràpia) a través d'aquesta xarxa pública pressumptament infectada.
Anotación por oriol perez de tudela a las 16:54:11 | Comentarios (1)
Guardado en la categoría Sociología recreativa | Referencias (0)

Referencias:

Dirección para referencias

vinum ni su autor se hacen responsables de los comentarios aqui hechos. Cualquier comentario insultante o fuera del tema, será borrado.

Comentarios:

  1. El japonesos que són molt inteligents ;) ja fan això de la vinoteràpia http://www.kirainet.com/banos-alcoholicos/

    Enviado por Arnau el 23-11-2007 a las 18:15:03


Escribe tu comentario
HTML Permitido. Correo electrónico no se muestra.


Recordar datos

< Regresa a la portada

Diseñado por Vida-Blog basandose en el tema Proletarium Azul de Manu Contreras.
Iconos por Kevin Potts y sidebar basado en un diseño de Sebastian Schmieg.
Sindica este sitio usando: RSS 1.0, RSS 2.0, Atom. Esta bitácora se mantiene con Bitacorae.
LaInformacion.com lainformacion.com - Medio Oficial de los Premios Bitacoras 2009