vinum

L'augment del consum de l'aigua envasada lligat a la idea de salut.

Bevem aigua envasada per fer salut; segons una determinada concepció de la salut. Almenys això és el que es desprèn dels estudis sociològics i de la imatge que projecta la publicitat.
L'aigua, ens diuen, és un component predominant en el nostre cos (un 60 % aproximadament) i la regeneració nutritiva exigeix, sempre segons aquestes receptes populars, la ingesta d'entre 2 i 3 litres d'aigua diaris.
Fa cent anys, que l'aigua corrent era poc fiable, perquè hi havia pocs mitjans per a la potabilització, i l'aigua envasda era pràcticament inexistent (Vichy Catalán aparegué durant la darrera dècada del segle XIX i es vengué a les farmàcies), el vi era la millor manera de garantir salubritat (el 85 % del seu contingut és aigua) perquè la sintetització dels sucres en alcohol és, a través de la fermentació, un procés natural que aporta l'asèpcia desitjable en aquest líquid necessari per a l'organisme.
A mitjans del segle XX, el consum mig de vi a l'Estat Espanyol era de 80 litres per habitant i any. Les últimes dades indiquen que actualment en consumim 25. D'aigua envasada, amb una progressió cada vegada més espectacular, ens diuen que en consumim 147 litres per persona i any. La resta se suposa que el fan les cerveses i els refrescos.
En el vi el 85 % és aigua, i la resta és un conjunt de nutrients (dels quals se n'estudien els efectes antioxidants) i alcohol, un component del que se n'acostuma a projectar una imatge negativa, malgrat ser fruit d'aquest procés natural de potabilització.
La salubritat del vi és més bonica que la de l'aigua: el vi és el suc que ens dóna una fruita, que durant el cicle natural de l'any, acumula nutrients, extrets de la terra que n'acull la seva planta, i que al seu torn s'alimenta de l'energia que el sol i les llunes li proporcionen. La de l'aigua, és una al·lusió a la purificació, com si el nostre organisme hagués de netejar-se, més que nodrir-se del seu entorn natural. I els productors d'aigua envasada s'esforcen per fer-nos imaginar que el líquid que ens ofereixen procedeix d'un indret pur, és una qüestió de fe; mentre que del vi podem assenyalar-ne (és ciència) que és fruit d'un procés natural en el que es genera un líquid òptim per al consum saludable.

Referencias:

Dirección para referencias