vinum

Teniu la impressió que un vi amb tap de rosca és de mala qualitat?

Dimarts al vespre em van ensenyar un nou producte (Can Vendrell) de L'Albet i Noya, un vi negre amb tap de rosca. S'han esforçat per comunicar els avantatges d'aquest sistema respecte dels taps de suro tradicionals: hi han posat un penjoll de paper al coll de l'ampolla que interpel·la el consumidor, posant a prova la seva capacitat d'assimilar la proposta. Proven d'extrapolar èxits de l'exportació al mercat interior?
Al respecte dels taps hi ha una gran polèmica en el sector, i la conclusió més admesa és que els grans vins s'han de tapar amb suro, perquè l'evolució del vi en l'ampolla requereix la micro-oxigenació d'un material natural, elàstic i porós com el suro, però sobretot perquè la imatge de qualitat va lligada a la tradició, que és de suro.
Evidentment, hi ha arguments, com sempre, per a tot, i apòstols del tap de rosca, o dels taps de silicona (altrament dits "tècnics"), que defensen l'estanqueïtat i la inoqüitat d'aquests respecte de les impureses del suro, que a vegades, degut al seu origen natural, contenen bacteris que influeixen negativament en l'evolució del vi. El debat és viu i, ordinàriament es tanca reservant els taps alternatius (hem de tenir en compte que el 85 % dels taps de vi són de suro) per als vins de baixa pretensió.
Però els nous productors, que pel fet de ser nous estan menys influits per la tradició, acostumen a oferir els vins amb tancaments alternatius. Provablement, els seus criteris d'elecció dels materials són més pràctics i menys culturals. Als avions, quan ens ofereixen vi ens l'acostumen a servir en mono-dosis de 187 ml. tapats amb rosca. Podríem imaginar el personal de servei de l'avió ajudant 200 persones (en l'hipotètic cas que tots veguessin vi) a destapar les corresponents ampolles de suro? Seria realment poc pràctic.
En les excepcionals circumstàncies logístiques de l'avió ho admetem, potser perquè és pràctic. Quan tornem a tocar de peus a terra reprenem les exigències culturals, deixem de ser pràctics i volem els sants ben vestits.

Referencias:

Dirección para referencias