oriol perez de tudela - 24-07-2007 17:24:14 | Categoria: El que hem menjat
Acabo de dinar i els postres que m'han ofert eren un pastís de poma, un xarrup de fruites del bosc, iogurt amb fruits secs i mel, i meló. El meló s'ha quedat a la cuina, ningú n'ha demanat.A la Plaça de Sant Pere les Puel·les de Barcelona hi ha un bar simpàtic, que aprofita la pròpia plaça com a terrassa. Jo, que tinc vincles emocionals amb aquest barri i amb l'indret en particular, el trobo encisador. M'hi han convidat a dinar i m'hi he apuntat immediatament. Algun vespre hi havia fet unes tapes, curiosíssimes, per cert, i guardo un bon record, de l'indret i de l'establiment. El personal de servei té un aspecte que definiré a base d'una aproximació: entre joves mileuristes i okupes, intel·lectuals i membres d'una ONG, crítics amb el sistema i alternatius... i potser alguna altra imatge i tot, d'una certa timidesa adquirida. Una mica acomplexats, però amables i atents.
Hem menjat un menú de 10 €, aproximadament. Inclou, com d'habitud, el primer plat, el segon, pa, beguda i postres. El cafè crec que va a part. Els plats del menú són justets, tot i que l'amanida era prou agraciada i atractiva; el vi difícil de defensar, d'aquests que a l'hostaleria de restaurants i cafeteries s'ofereixen per ser barrejat amb gasosa, carregosos i poc agradables. El pa, que mereix una menció especial que algun dia abordarem, era diferent dels que acostumen a servir-se, s'allunyava de l'efecte xiclet. I els postres, motiu d'aquest comentari, d'acord amb la norma, un pastís de poma (d'aspecte casolà), un xarrup de fruites del bosc, un iogurt amb mel i fruits secs, ben preparat, d'acord amb l'estil de la cuina, i meló. Doncs bé! Érem tres a la taula, i cap de nosaltres ha demanat meló. Li he preguntat a la cambrera si n'hi acostumaven a demanar i m'ha dit que era molt poc habitual. A la taula n'hem fet un debat. Un ha dit que el motiu pel qual la gent s'abstenia de demanar-ne era per evitar els melons dolents. L'altra proposta era una referència a dimensió pràctica del plat: mentre que la resta de postres es mengen amb una cullereta, el meló s'ha de tallar amb ganivet i forquilla... i es veu que això és una dificultat que en desafavoreix el consum.
Jo em pregunto per què estem tan lluny dels productes "naturals". I em temo que a nivell de paladar, el meló és un gust difícil, per respecte als iogurts, dolços i gelats, més freqüentats. Estem restringint el nostre gust?
Anotación por oriol perez de tudela a las 17:24:14
| Comentarios (3)
Guardado en la categoría El que hem menjat | Referencias (0)
Guardado en la categoría El que hem menjat | Referencias (0)
Referencias:
vinum ni su autor se hacen responsables de los comentarios aqui hechos. Cualquier comentario insultante o fuera del tema, será borrado.
Comentarios:
-
Hola Oriol, m'agradaria que em diguessis on és aquesta plaça de Sant Pere les Puel·les, doncs no l'havia sentit anomenar mai. Després sento curiositat per aquest bar-restaurant ,que a tu et reporta antigues emocions, doncs trobar llocs encisadors és cada dia més dificil, penso jo, i si afegim el plus que està a Barcelona...
Bé, el que m'ha decidit a fer el comentari és el Tema Meló. No estic d'acord en que no sigui habitual que no es demani de postres. La meva experiencia dins l'hosteleria és tot el contrari... el dia que hi havia meló de postres sempre feiem curt, i amb algun que altre client enfadat per haver-lo acabat. Si afegeixo els dies que el teníem de primer plat, amb pernil, doncs allò ja era la guerra ... Pot ser que a la Capital siguin tots més "senyors" i el consum de meló no es consideri massa " a la page" com diuen els francesos.
Jo sí demano meló de postres i estic d'acord en que restringim, i molt el nostre paladar i el que és més greu en detriment de la nostre salut!
Ahh.. estic esperant que abordis el tema del pa...Enviado por astridvallenca el 18-10-2007 a las 19:22:49
-
Localització: la plaça de St. Pere és al final de tres carrers, l'Alt de Sant Pere, el Mitjà de Sant Pere i el Baix de Sant Pere, al barri de la Ribera, al costat de l'Arc de Triomf, dins al casc antic. Jo hi he viscut molts anys, i això me'l fa, el barri i la plaça, molt familiar. Però és molt bonic, autèntic, i simpàtic; objectivament. El bar del que parlava és molt simpàtic, modern en el concepte, dels menús, però molt ben integrat al barri. Si hi arribes sense saber-ho i t'hi atures a menjar, pot ser que t'enamoris de Barcelona.
Del que dius, el primer que em pregunto és si ja treballes a un altre lloc, perquè sembla que en parlis en passat. És curiós, perquè jo observo contínuament i a consciència l'actitud alimentària de la gent i tinc la impressió que el meló, per exemple, com les altres fruites, tenen poc èxit com a postres. Però m'hi fixaré més. També podria ser que hi hagués diferències entre la ciutat i l'entorn rural, on la gent menja menys fora de casa, i per tant manté més uns habits tradicionals, amb la fruita.
El pa és un gran assumpte.Enviado por Oriol Pérez de Tudela el 18-10-2007 a las 20:14:00
-
Hola, contesto a la teva pregunta: actualment no treballo en cap lloc ... bé sí.. a casa meva.. que també es treballa i força, però sense remuneració.
Referent a la plaça, no sé si la trobaria dins aquest batibull de carrers... doncs a casa nostra no sabíem que la ciutat Comtal tenia un arc del Triomf fins aquest estiu, que buscant una coneguda botiga de samarretes i vam anar a petar de morros i vet aquí la nostra gran sorpresa. Pot ser ens hauràs de fer de guia per veure aquesta Barcelona que et té tant enamorat... je je!
Vinga home... sigues valent i "tirat a la piscina" sobre el pa. A més, està molt relacionat amb el vi. MULLA'T
Enviado por astridvallenca el 20-10-2007 a las 00:07:53
Escribe tu comentario
HTML Permitido. Correo electrónico no se muestra.
