vinum

Aquesta cançó de Raimon la imagino amb una garnatxa blanca de la Terra Alta.

N'acabo de parlar amb el Miquel Bofill per teléfon. Escrivint sobre la Terra Alta, i Batea en particular, encara que sense excloure la resta de pobles i viles d'aquest extrem del país, he pensat en aquesta cançó d'en Raimon. N'he parlat amb el Miquel Bofill perquè fa un parell de setmanes em va convidar a una festa dels sentits que van organitzar a Arbúcies; es tractava de trobar armonitzacions entre la música i el vi. És un exercici complicat perquè es tracta d'un experiment de recerca d'emocions, sempre tant determinades per la subjectivitat (les circumstàncies de cadascú influeixen extremadament a l'hora de construir paisatges imaginaris). Però és un exercici interessant, perquè en la mesura que les propostes de maridatge ens suggereixin algun paisatge, per remot que ens resulti, ens ajudarà a entendre'ns millor (a nosaltres en els nostres móns). Jo per exemple, pensant en la potència organolèptica de la garnatxa blanca de la Terra Alta, però també influït per la força del seu paisatge, per la seva orografia sinuosa (toscana?), i per la riquesa humana del país, per la història assolellada i aspre, però densa, rica, d'una forta personalitat, tot d'una, he sentit aquest cant d'en Raimon, que parla d'un llarg silenci, d'una riquesa espiritual enorme. Després he anat al You tube i l'he tornat a sentir:Jo vinc d'un silenci

Referencias:

Dirección para referencias