vinum

Batea és un centre de producció de vi de primer ordre, en el qual, el cultiu de la vinya és l'activitat principal (quasi única) de joves i grans. L'imprtant és que ho és dels joves.

Fa pocs dies vaig ser a Batea. No hi havia estat mai, potser perquè en ésser quasi l'extrem del país, i com que cal anar-hi gairebé expressament, ho havia anat deixant aparcat per a millor ocasió. Aquesta es produí en motiu de la Fira del vi de la D.O. Terra Alta (la capital administrativa de la qual està situada a Gandesa). Un bon motiu, per a mi. A les nou del matí vàrem anar a esmorzar a un bar que ens van recomanar; i jo reformulo la recomanació perquè, si bé té un aspecte modern, Ca l'Antonio afavoreix un ambient autèntic, de gent del país, que es reuneix per menjarn (vàrem gaudir d'una cuina local interessantíssima, a base d'estofats de budell de corder) i fer conversa de qualsevol cosa, però sobretot, de l'activitat principal; la vinya. Vaig poder caçar la conversa de la taula del costat, sobre la vinya. I de gran significació, perquè la discussió girava al voltant del plantar. És important, perquè sovint sentim a parlar d'arrencar (es paguen 7.000 € per Ha.). A molts llocs, arrencar la vinya és una font d'ingressos interessant. A Batea planten, perquè és més interessant.
Quan jo era petit, una vegada, devia ser l'any 1.977, devia ser estiu, vaig anar de viatge amb el meu pare (una temporada va fer de representant d'una casa de làmpades) i vàrem arribar a prop de Batea. A mi em feia il·lusió perquè el meu pare m'havia dit que hi feien pilotes de futbol, i m'hauria fet il·lusió adquirir-ne una. Però Batea va quedar una mica lluny i em vaig quedar sense pilota. L'altre dia, al bar en el que vàrem esmorzar, vaig comentar aquesta petita anègdota a un senyor amb el qual vaig coincidir a la barra, esperant el torn per pagar l'esmorzar, i em va explicar que aquell temps, el de les pilotes de futbol, era un temps de pobresa, en el que tot el poble, quan acabava la jornada, a casa, cosia les esferes que a mi (com a totes les criatures) em feien tanta il·lusió, per fer uns cèntims addicionals. En paraules del meu interlocutor, en aquella època, Batea era el Tercer Món. Avui, em digueren, entre els Plans de Millora i Torres (que des de fa dècades adquireix bona part del raïm que utilitza per als seus vins a la Terra Alta), "els pagesos s'han fet rics".
A mi em costa de creure que els pagesos s'hagin fet rics (tot i que crec que en ells es deposita una enorme riquesa espiritual), però pel que es veu, i sobretot, tenint en compte la història sòcio-econòmica d'aquesta zona, és provable que l'expectativa s'hagi obert enormement. En tot cas, l'entusiasme és palpable, o almenys és la impressió que vaig obtenir, de les converses que vaig poder sentir entre el jovent a la fira.

Referencias:

Dirección para referencias