vinum

Els vins cars, entre altres coses, són una medalla olímpica per aquell que els consumeix. La qüestió és el valor.

Quant val un vi? Al programa del canal 33, En clau de vi, en varen parlar, i entre el Gorgori i el Josep Roca van fer un escandall de costos d’una ampolla de vi. I va sortir una xifra elevadeta però relativament raonable. Era la suma de la compra del raïm, més el cost de vinificació, més la infraestructura de bodega i els fungibles (les botes de roure...), més els costos d’envasat. Es varen deixar la feina del camp i la comercialització (quasi res!!!), però serveix de referent.
El cas és que els costos del vi són uns i els preus, a vegades són uns altres. Per què?
Hi ha motius. És complex. Perquè el cost d’un vi determinat és molt difícil de calcular. Hi ha molt esforç acumulat i costos ocults. Parlo dels vins amb noms i cognoms, singulars, amb un origen específic, procedent d’uns ceps concrets, d’una vinya concreta, cuidada per unes persones que se la coneixen i l’estimen, que fan tot allò que cal per obtenir-ne el fruit conegut. Hi ha vins que tenen una genealogia, i això és un límit: produeixen una quantitat determinada de raïm, del que se’n confeccionen un número d’ampolles petit. Tots els esforços dedicats a una petita producció, que encareix el cost del vi.
I la derivada és l’exclusivitat, que acaba encarint-ne el preu. Jo sí i tu no. M’ho ha explicat el Josep, el bodeguer de la Gran Bodega del Maestrazgo, del carrer Sant Pere més Baix, de Barcelona, al barri de la Ribera, tocant a l’Arc de Triomf. Ven 2000 litres de granel cada mes, però ven, també unes quantes ampolles de Vega Sicilia Único Selección; i pel camí, tota la gamma. Ho toca bé i afegeix valor a la comercialització. Els dimecres al vespre fa cursos de vi a la rebotiga, i com a botiguer en sap un pou. Sembla que s’hagi criat a la bodega. Diu el Josep que aquestes ampolles tan cares, tan complicades d’entendre, moltes vegades serveixen per ensenyar, per ensenyar que “jo me l’he begut i tu no”, i després de consumir-les, alguns les conserven buides a la prestatgeria.
Perquè aquests vins, boníssims, interessantíssims, seleccionadíssims, únics, que tenen un cost elevadíssim, acaben jugant una funció social especial, i el seu preu, per a moltes butxaques prohibitiu, és la suma dels costos i del valor d’exclusivitat que contenen. Quan hom s’enfronta a una ampolla d’aquestes, per adquirir-la, per consumir-la, o pel que sigui (algunes són obsequiades en senyal de gratitud o d’estima profunda), sent en un mateix la sensació de proximitat amb un llindar especial (elitista?). És part del seu valor.

Referencias:

Dirección para referencias