vinum

Vull obrir una discussió sobre la idoneïtat d'iniciar els nens en el vi. Partiré de la tesi que afirma que el vi és saludable per als adults, i per tant postularé que en considerem oportuna la iniciació entre els infants.

És una provocació, perquè ara que hi ha un principi de creuada contra el vi per la seva vinculació amb l’alcohol, semblarà absurd promoure’l entre els infants. Però també podem prendre’ns aquest “atac” autoritari contra el consum de vi com un estímul per entendre’l millor, el vi, per entendre’n el seu valor, i en conseqüència, construir arguments que ens ajudin a donar-li un lloc respectable.

M’he passat una setmana pensant en aquell argument que em va donar el Quintín, aquest xicot de Tarragona. El recordeu? “Amb el vi estem en pilotes perquè l’edat d’iniciació és als 30 anys”, i és evident que a aquesta edat, el paladar està format i ens és molt difícil introduir-hi criteris de gust. En tot cas, el que acabem aconseguint és una certa habilitat analítica, capaç d’objectivar descripcions a través de la identificació de característiques. Però cada vegada som menys capaços d’afirmar amb certesa, rotunditat i senzillesa que un vi és bo. El Quintín m’ho va dir clarament: “des de la infancia ens posem el menjar a la boca i això ens dóna eines de valoració”, ens forma el paladar. Per tant, si pensem que el vi és saludable, haurem de convenir que com més aviat hi iniciem els infants, més fácil els serà formar-se el paladar per poder discriminar positivament i negativa els vins que es duran a la boca (i el nas els hi ajudarà, és clar). És allò tan discutit de la naturalesa del coneixement, i de la capacitat innata dels individus per desenvolupar determinades activitats. Deia Johan Cruyff que els sud-americans tenen màgia (en el futbol) perquè aprenen a jugar a l’escola del carrer, on les normes són mínimes i el joc s’obre camí d’una forma que sembla natural.

La tesi segons la qual el vi és saludable ens obliga, pràcticament, a trobar la manera de fer-lo present en la dieta infantil, sobretot, perquè és a l’edat infantil que hem d’invertir en la formació, en aquest cas, del paladar. Preguntem-nos, en tot cas, si tenim dubtes de conciencia, tot allò que calgui: si creiem fermament que el vi és saludable, i per què; si creiem, però, per contra, que és un ingredient inadequat per als infants; o si creiem que el vi és un aliment, també per als nens; i també, però, si hi ha oportunitats de formació del paladar infantil sense provocar danys.

Referencias:

Dirección para referencias