vinum

En aquests moments hi ha moltes marques de vi al prestatge. N'hi ha massa?

Diu el senyor Lasierra que això acabarà malament: hi ha massa marques de vi. Aquest veterà botiguer, que es coneix el client des d'abans de que entri a l'establiment, diu que d'uns anys ençà les marques han proliferat d'una manera espantosa; tant, que ell que era un enamorat del món del vi, quasi que ha perdut l'afició. D'arguments ni sobren al senyor Lasierra:
La prestatgeria està plena de productes, tots diferents, i no sap si fa goig o si desconcerta; el que sap és que el magatzem està ple de caixes, perquè abans, assegura, tenia 20 caixes i venia 20 caixes, mentre que ara ha de tenir 200 caixes i ven una ampolla de cada caixa. Per què? Els clients s'han acostumat a provar i es neguen a repetir, volen conèixer novetats, coses diferents: volen conèixer, en definitiva. S'ha estès una voluntat de coneixement que ens anima a refrescar l'esperit contínuament tot anant d'una flor a l'altra, provant i provant, com si estéssim en un tast permanent i sense fi (o sí). I per què? Per què volem estar provant contínuament?
És que de sobte ens hem convertit en tastadors (enlloc de consumidors)? És aquest el lloc que oferim al vi comercialment?
Qui és el responsable d'aquest fenòmen?
Quin paper han de jugar les marques?
Hi ha massa marques? Té raó el senyor Lasierra?

Referencias:

Dirección para referencias