vinum

Els menjars són cada cop més lleugers mentre els vins són cada cop més estructurats. És una contradicció?

Dilluns vaig assistir a un simpatiquíssim taller de maridatges que van liderar el Ferran Centelles i la Meritxell Falgueras al Fòrum Vic.
En el marc del certamen osonenc (controvertit), varen oferir un treball d'armonització d'embotits amb una sèrie de vins molt diversos. I els assistents vàrem poder discutir sobre la conveniència de convinar unes i altres viandes amb els vins més escaients, segons si es tractava de butifarres greixoses o especiades, si negres o blanques, amb ou... Així, vàrem tastar un vi, Finca Els Camps, un blanc del Penedès, envellit en botes de roure, un Odysseus, un blanc de Garnatxa del Priorat, que adornat amb un toc lleuger de Muscat esdevenia fresc i floral, un negre, el Morlanda, molt escaient per al xoriç especiat, i un ranci, l'Aureo, que convinàrem molt bé amb la butifarra blanca. Finalment amb un brut nature de Recaredo, vàrem tastar un xoriç d'Euskadi procedent d'un porc en perill d'extinció recomanat per la gent de www.slowfood.com
Els maridatges són les armonitzacions dels ingredients i el seu encant ens sedueix enormement. Cada cop són més els establiments que n'ofereixen. I al taller ens ho vàrem passar d'allò més bé.
El Ferran Centelles (és sommellier al Bulli) va fer una reflexió, però, interessantíssima: segons ell, la línia de l'alimentació camina cap a la lleugeresa, mentre que els vins tendeixen a l'enfortiment de l'estructura. En principi sembla una contradicció i, en qualsevol cas, una dificultat per a les armonitzacions, perquè es tracta de què ni el vi ni el menjar no s'axafin, que es respectin i que es potenciïn o, en tot cas, que generin nous gustos com a fruit de la fusió dels elements.

Referencias:

Dirección para referencias