vinum

Ahir vaig aprendre un aforisme: els bourguignons no fan el vi per agradar sinó per emocionar.

Asseguts en una taula excepcional, el Miquel Bofill del Celler d'Osona em va fer conèixer dos vins (menció especial per al Pure Sang d'en Dagueneau) d'alta volada i aquesta frase rebeladora: els Bourguignons diuen que fan el vi per emocionar i no pas per agradar. La contradicció parla de joventut i maduresa (del gust), de superficialitat i subtilitat, de simplicitat i complexitat...
Els anomenats països del nou món, Sud Àfrica, Xile, Nova Zelanda i Austràlia, i fins i tot Califòrnia, estan jugant un rol important en el mercat del vi, amb uns productes molt atractius, amb molt èxit i amb una ajustada relació qualitat - preu, reconeguda pels nous consumidors.
El debat sobre el futur del sector del vi està situat en aquests eixos: adaptació als gustos del mercat o desenvolupament de la complexitat.
La pregunta és quin espai hi ha per a la complexitat, quant de mercat? El sector ha de treballar en la recerca de la subtilitat, o cal centrar-se en la comprensió del mercat, i deixar que els bourguignons (i potser uns quants més) s'ocupin de les emocions?

Referencias:

Dirección para referencias