Laburo España: 250.000 ofertas de empleo

vinum

el nostre vi de cada dia; begut i debatut, sociologia recreativa
El vi ha deixat de ser un producte de primera necessitat per esdevenir un element de prestigi social amb implicacions sobre el mercat.

Sense remuntar-nos als antics, que tenien el vi com un dels pocs elements bàsics de l’alimentació, podrem convenir que la generació anterior, la que tenia el porró a la taula (fins als anys seixanta, per compartir una data), considerava el vi com un ingredient imprescindible, com l’oli, com el pa… Avui la llet ocupa un lloc semblant, sobretot a les llars on hi ha infants: és inconcebible un rebost sense llet. Però una taula sense vi és imaginable, i després d’imaginar-nos-ho, acaba passant. El vi s’ha convertit en un element imprescindible per una taula “ben parada”, per les ocasions especials, quan convidem a algú, i simulem un escenari perfecte. Una reunió social a la taula és inconcebible sense vi, mentre en l’alimentació diària cada cop hi ha més tendència a prescindir-ne, sobretot, jo crec, perquè, justament, se’l considera prescindible. Ara tenim la tant saludable aigua envasada, o els tan promoguts refrescos, o la lleugera i tant ben adaptada cervesa, que tot i tenir un origen nòrdic, s’ha introduït a casa com si hi fos de tota la vida (la DAMM va complir 130 anys el 2006). Però el vi, car, difícil (cal entendre-hi, tant per comprar-lo com per prendre’n), alcohòlic/fort, i sovint de gustos estranys i fins i tot, a vegades, desagradables (domini de gustos derivats d’una vinificació més centrada en garantir l’estabilitat del producte des del punt de vista de salubritat que atenent al marketing del gust), ha esdevingut un element estrany, que reapareix a la taula com un convidat d’excepció quan ens vestim de gala, com aquelles sabates boníssimes que només ens posem per arreglar-nos, encara que ens facin mal, perquè sabem que ens fan quedar bé.
El Miquel Bofill, del Celler d’Osona (www.cellerdosona.com) m’ho ha fet veure amb una frase: “el vi s’ha convertit en un producte que dóna prestigi social” i adquireix així un nou lloc entre les nostres necessitats.web del Celler d'Osona
Anotación por oriol perez de tudela a las 05:50:01 | Comentarios (0)
Guardado en la categoría Sociología recreativa | Referencias (0)

Referencias:

Dirección para referencias

vinum ni su autor se hacen responsables de los comentarios aqui hechos. Cualquier comentario insultante o fuera del tema, será borrado.

Comentarios:


Escribe tu comentario
HTML Permitido. Correo electrónico no se muestra.


Recordar datos

< Regresa a la portada

Diseñado por Vida-Blog basandose en el tema Proletarium Azul de Manu Contreras.
Iconos por Kevin Potts y sidebar basado en un diseño de Sebastian Schmieg.
Sindica este sitio usando: RSS 1.0, RSS 2.0, Atom. Esta bitácora se mantiene con Bitacorae.
LaInformacion.com lainformacion.com - Medio Oficial de los Premios Bitacoras 2009