vinum

Els que estudien el mercat afirmen que 3 de cada 4 productes basen el seu posicionament en la comunicació de beneficis funcionals. I és el cas dels productes alimentaris, que es disputen el reconeixement a través de la transmissió d’una imatge funcional, normalment, per afavorir la salud.

Un publicista em va dir que si trobàvem un benefici funcional per a un producte hauríem construït la base per triomfar. També he llegit que la responsable de marketing d’una multinacional important assenyalava que en el SIAL2006, la fira de l’alimentació de París 3 de cada 4 productes eren funcionals. Sembla que el benefici funcional és directe, mentre que els beneficis emocionals, molt efectius quan penetren en una societat, són subtils i es mouen per la via de la identificació.
És funcional allò que funciona, allò que serveix, allò que pot usar-se com a causant dels efectes desitjats.
Des d’aquesta perspectiva, i concretament en el camp de l’alimentació, en la mesura que ens orientem a partir de promeses funcionals, estarem racionalitzant un fet, el menjar, que té l’origen en la mateixa arribada de l’espècie humana. Ja no projectarem, sobre l’acte de menjar, una mirada antropològica, sinó que únicament ens preguntarem per què ho fem, i per a què, sobretot.
Aquesta reducció de la mirada, negadora de la dimensió cultural, i per tant, de l’enorme complexitat dels temps i els llocs, i les seves interrelacions, és una infantilització de l’objecte, una simplificació del discurs per construir l’acte reflex de la compra impulsiva: una dosi per reduir el colesterol, o un litre diari per deintoxicar el cos...
L’home com a animal funcional és una visió parcial, que menysté un enorme joc de cares i facetes, indispensables per entendre el seu sentit (cultural).
La pregunta és si el vi serveix per a alguna cosa (i ja sabem que hi ha una discussió “científica” sobre els pressumptes beneficis per a la salud).

Referencias:

Dirección para referencias