vinum

La dignitat d'un got de vi aixeca la qualitat (estètica) d'un àpat senzill

Fa uns mesos que he recuperat l'hàbit de sopar amb vi. Si et deixes portar per la comoditat acabes bevent qualsevol producte alimentari líquid menys vi, perquè el format habitual dels envasos de vi, en ampolla normalment, obliga a esperar ocasions especials per a gaudir-ne.
Aquesta decisió em portava, la setmana passada, un vespre que em vaig quedar sol donant el sopar al petit de la família, a una imatge molt eloqüent sobre el paper del vi a la taula.
El cas es podria fotografiar de la següent manera:
Les nou del vespre. El petit Romà tenia puré de patata per sopar, una proposta vàlida per al ninet perquè s'ho menja bé (ell sol, ja, fins i tot) i suficientment nutritiva. Però val a dir que pobre. Vaja, que si cada dia hagués de sopar coses tan simplificades potser a la llarga acabaria demanant alguna altra cosa més gustosa i enrriquida. Les nou del vespre. El pare del Romà estava rebentat, d'una jornada intensa, provablement, i amb poques ganes de posar-se a cuinar, per exemple. Així que, després d'aclarir el repte inicial, el sopar del petit Romà, el pare va solucionar el seu sopar amb el puré que havia quedat a la cassola. Aquell preparat espès demanava ajuda i amb una mica de formatge va millorar, significativament. El resultat fou un sopar a base de puré de patata, amb formatge, això sí, però puré de patata en definitiva. Pobre; pobret, pobret.
Aquesta perspectiva tremenda agafà un aire nou gràcies a aquest recentment recuperat got de vi de companyia. La imatge de pobresa evident d'aquell sopar tan espartà de restes de cassola obtingué, a través del vi, un segell de Dignitat. La sensació fou molt diferent de la que m'hauria generat un got d'aigua, i més encara si la beguda hagués estat un refresc.
Per què el vi ens dóna aquesta sensació de dignificació dels aliments?
El concepte del diccionari és la dignitat com a qualitat de digne, de respectable, d'elevació, i d'excelència.
La dignitat del vi es deu, provablement, a l'origen cultural, vinculant-lo a una alimentació sana i equilibrada, sobretot a la conca nord del Mediterrani, i complint una funció important en la definició de la dieta. Si la dignitat és l'aproximació a l'execlència, i el vi té un origen funcional en la dieta de la nostra cultura, és propi de la nostra consciència col·lectiva experimentar un sentiment d'adequació estètica (plaer) entre el vi i els nostres menjars i àpats quotidians.

Referencias:

Dirección para referencias