vinum

Recentment he pogut comprovar un detall domèstic fonamental per entendre el posicionament de l'ampolla a la taula i el masclisme que l'evolta.

Dissabte passat, dinant, a casa, en família, amb tres generacions a la taula, vaig experimentar un detall sobre el qual tenia una hipòtesi, i el resultat de l'experiment em va confirmar que les dones tenen una relació llunyana amb el vi, i el vi té una relació llunyana amb les dones.
Havíem d'encetar una ampolla, i enlloc d'agafar-la directament i destapar-la, vaig demanar a la meva mare que ho fes ella. Certament, l'ampolla era al seu davant, i segurament hauria estat el més normal, que tenint-la al davant, s'ocupés de destapar-la per poder-la oferir i per poder-se'n servir. La meva mare, sorpresa, va refusar, i el meu pare va recordar que la meva mare té "artrosi" (un principi lleu) a les mans. Vaig acceptar l'objecció perquè encara hi havia altres opcions. Vaig demanar a la meva dona que se n'encarregués ella. La petició va provocar encara algunes objeccions: Per què? Resulta estrany que se li demani a una noia que obri una ampolla de vi.
Vaig preguntar-li si n'havia obert cap, a la vida; i va respondre que provablement NO -en quasi 40 anys.
La dada és rotunda en la sociologia quotidiana: l'ampolla de vi és un objecte del qual s'ocupen els homes.
Perquè la imatge de consum que projecta està associada a una masculinitat llunyana.
Perquè el sistema de tancament de les ampolles de vidre, amb el tap encaixat, requereix d'un exercici forçut i mecanitzat absolutament masculí.
I entre unes coses i les altres, el vi de l'ampolla esdevé un producte d'us majoritàriament masculí, enfocat als homes, en un envàs masculí del que a la taula se n'ocupen els homes.
L'ampolla, i la seva posició a la taula, manifesten una masculinitat de la concepció del vi evident: una demostració de la manca d'adaptació a la transformació social que ha dut ala dona fins al centre de la vida social.

Referencias:

Dirección para referencias