vinum

Entre els canvis que està vivint el món del vi n'hi ha un que destaca per sobre dels altres: el punt de vista del consumidor respecte del producte

Ahir a la nit vaig veure un reportatge interessant sobre "La ruta de la Via de la Plata" que emetien a La 2 de TVE. Entre visites a catedrals i recorreguts pels indrets iconogràfics de la terra de Zamora, varen encabir una petita entrevista a un bodeguer acreditat de la D.O. Toro que va parlar de l'evolució del vi en uns termes molt interessants. A la pregunta sobre la diferència entre el vi de Toro d'abans i el d'ara, la resposta va ser una manifestació d'elegància. El discurs és el següent: la diferència entre el vi d'abans i el d'ara és mínima, perquè la substància és la mateixa, el raïm, la terra amb la seva pluviometria, i el sol, són els mateixos, cosa segura i essencial per a la pretesa identitat del producte; i els canvis, que han millorat el producte, corresponen als avanços tecnològics (la imatge projectada com a símbol de modernització són les enormes tines d'acer inoxidable) que, se sobreentén, influeixen en la millora de la qualitat del procés de vinificació i garanteixen l'estabilitat de la producció i la conseqüent continuïtat del producte al mercat. Segons el bodeguer consultat, el gran canvi en el món del vi l'ha introduït el consumidor, que "antes tomaba el vino como parte de la dieta mientras que ahora lo toma por placer", i afegeix que ara els consumidors reclamen un vi menys fort, més agradable, i que aporti elements organolèptics, gustos, olors i textures interessants.
El discurs és interessant, pel que diu, i per tot el que significa. Certament, l'enfoc del consumidor ha canviat, i provablement, en la direcció que apunta aquest senyor de la D.O. Toro. El vi és vist com un producte interessant, que ens aporta alguna cosa més que aliment, o millor, alguna cosa diferent que aliment. És una visió acreditada pels estudos de mercat.
La pregunta que cal fer-nos és la següent (dues): Per què hem eliminat (o estem en el procés) el vi de la dieta quan segurament compleix amb els requisits fonamentls per participar-ne immillorablement; i per què la indústria desatén un amplíssim espai de mercat, entre la dieta i el plaer, vinculat al costum? Perquè de l'enorme quantitat de cervesa i refrescos que prenem a casa i als establiments de restauració, bars i terrasses, un percentatge elevadíssim cal atribuir-lo al costum, més que a la dieta o al plaer; es tracta d'un símptoma clar d'adequació del producte als usos.

Referencias:

Dirección para referencias