vinum

El vi està de moda, diem sovint, perquè moltes converses de societat incorporen el vi com a tema. Hi ha una afició molt extesa a opinar sobre la "qualitat" de cada vi, envoltant el producte d'un aire especial, mitificant-ne l'origen, i elevant-lo a la categoria d'únic, irrepetible.

Fa uns dies, un company que coneix la meva afició a la sociologia del vi, va aproximar-me una notícia digital que informava de l'aparició d'un mecanisme inventat per un japonès, Hiroshi Tanaka, capaç d'aconseuir els efectes propis de l'envelliement en roure, però escurçant enormement el temps del procés. El japonès en qüestió presenta el seu innovador sistema mirant al mercat mundial del vi per aportar una fórmula que substituiria els tradicionals processos d'envelliment, a base de l'emmagatzematge dels vins en botes de roure, caríssims en temps i en infraestructura.
Si l'envellient ens aporta qualitats apreciables en el vi, i si l'artilugi d'aquest enginyer japonès aconsegueix substituir amb eficàcia els sistemes tradicionals d'envelliment, ens trobarem davant d'una oportunitat per industrialitzar un procés potser massa artesanal per competir en el mercat de consum globalitzat.
De moment, aquesta és una notícia que el sector haurà de digerir, com altres que han anat arribant en aquesta direcció, i sobre la que naixerà un debat antic, sobre la validesa del sistema per substituir "autènticament" el producte resultant dels procediments tradicionals. El típic debat sobre la capacitat de la tecnologia per emular el que considerem mètodes tradicionals i que sovint identifiquem amb mètodes naturals.Noticia sobre innovación en envejecimiento de vino

Referencias:

Dirección para referencias