vinum

Una parella de paletes, paleta i manobre, en general, acostumen a produir uns hàbits absolutament populars. La feina ho deu portar. En les seves accions hi podem captar la naturalitat del comportament d'un ampli ventall de la població. Els seus actes són lliures i, en tot cas obeeixen a criteris pràctics i de gust personal.

Dimecres vaig rebre a casa una parella d'operaris de la construcció amb qui m'havia posat d'acord perquè ens fessin una feina de substitució del paviment del pis, una feina delicada i per la qual calia buscar algú de confiança, que ens generés la tranquil·litat necessària en aquests casos: que ens ho deixessin bé, amb gust, cuidant els detalls; i que coneguin l'ofici, ja que l'intrusisme professional en aquest ram provoca molts mals de cap. La parella havia de ser coneguda, i els vaig fer venir de Valls, amb la incomoditat que significa per a un operari de comarques entrar a Barcelona. Així doncs, com que el tracte s'havia enllestit d'una manera "familiar", vaig involucrar-me potser més del que és habitual en la rebuda, i un cop situats i aclarits els detalls logístics necessaris, vaig acompanyar-los en el que per a ells és un acte d'absoluta habitualitat: l'esmorzar. Anàrem al bar de la cantonada i ens entaulàrem. Mentre ells seien i es menjaven un entrepà de bacó i formatge, jo em vaig beure un cafè amb llet. Per beure, aquests xicots, prengueren una cervesa, una mitjana. Al voltant de la beguda es va produir un diàleg interessantíssim provocat per mi amb una pregunta més que directa:
-Per què beveu cervesa?
-Per costum (resposta del paleta)
I vaig estirar-la:
-I vi, per què no beveu vi?
La resposta no va ser tan directa, es buscaren algunes raons que ens portaren a fer alguns tombs justificats (deu ser més fàcil explicar un acte reflex que aquells actes possibles que no s'han realitzat) fins que el manobre tancà el laberint: perquè això (referint-se a la cervesa) sempre és el mateix.
Colossal: bevem cervesa per costum, i perquè sempre és el mateix. És a dir, a un operari que esmorza entaulat li preocupa la continuïtat del producte. L'esmorzar és un hàbit pel qual té un pressupost concret, un temps determinat, i consta de menjar ràpid, normalment a base d'entrepà, i beguda, si pot ser de gust conegut, perquè els àpats són actes de consum: el significat predominant que cal llegir-hi és l'abituallament, sense despreciar-ne el contingut social.

Referencias:

Dirección para referencias