vinum

Josep Pla parla de vi, també, i el que diu, concretament a les pàgines 433-438 del volum XXII de l'Obra Completa, sota el títol de El que hem menjat, és sensacional. Ens dóna una visió interessantíssima de la relació del nostre país amb el producte, i curiosament, d'una actualitat rellevant.

Transcric uns fragments:
"Aquest és un país que en els repassos beu vi -generalment parlant, s'entén. Hi ha molta gent que no beu res, o aigua, simplement. El vi agrada molt, sobretot a la gent dels països que no en produeixen. En els països que en produeixen i que han projectat una gran quantitat d'intel·ligència i d'habilitat sobre el líquid, en beuen molt. En altres, igualment productors, molt menys. Aquest és el nostre cas, potser.
El bon vebedor és l'home que té set, almenys una mica de set, i un dels millors plaers que la set produeix és poder beure, a taula, amb una certa abundància i sense que faci mal, ben entès. En aquestes qüestions -com en totes- la quantitat té una gran importància, perquè és la demostració més clara de la qualitat. El vebedor és sempre una mica àvid -de vegades moltíssim. No es pot apreciar quantitativament una cosa si no té un mínim de qualitat.
En la qüestió del vi, el problema consisteix a saber com és factible, per a un home de possibilitats normals -vull dir modestes-, beure els tres quarts de litre de vi en cada àpat, en la hipòtesi que una persona de possibilitats modestes tingui accés, diàriament, a dos certament senzills però substanciosos àpats. L'única solució per a arribar-hi és que el vi sigui petit, de poca graduació -com en tots els països en què es beu vi a taula-, que no sigui dolç i que es presenti amb un aire lleuger, graciós i alegre. En aquesta situació, beure, en un repàs, tres quarts de litre de vi petit pot fer-se sense cap perill i amb grans probabilitats d'augmentar la salut moral i física"
"En aquest país, a més, es produeix una quantitat fabulosa de suscs de raïm. La qüestió de saber si és possible l'obtenció d'un vi diríem continuat o de sèrie -per utilitzar la terminologia del moment- [anys setanta] però graciós, dibuixat i rodó, que són els requisits indispensables d'un bon vi de taula corrent, està plantejada permanentment. Només les persones disposades a despendre molts diners en vins es poden permetre -i encara amb una seguretat relativa i sempre a base de vins de marca- de tenir una continuïtat en el sabor del vi, cosa que per a la salut no és cap error. Haver de canviar, cada quinze dies o cada mes, de gust de vi és realment inexplicable. I encara aquestes ruptures d'habitualitat són només permeses a les persones que porten una vida molt sedentària, perquè els passavolants que van d'una banda a l'altra del país estan condemnats a beure, a cada parada, un vi diferent. Quin estómac més impressionant han de tenir, en el nostre país, els viatjants de comerç!"
"És aquesta diversitat, fatal per a l'estómac, el que explica que hi hagi tanta gent, en aquest país, que no begui ni una gota de vi. És un país productor, però no és un país de consum important de vi. Davant el vi, molta gent és al·lèrgica, reticent i contrària. El convenciment que el vi que venen és falsificat és molt general en el país. Jo no sé si el vi és falsificat o no ho és. Com quaranta anys enrera, no ho crec. La producció de primera matèria ha augmentat considerablement. El que no s'ha produït és una continuació assegurada del vi que hom llança al mercat. Jo crec que és la discontinuïtat -fatal per als hàbits humans- el que produeix l'al·lèrgia de la gent davant el vi"
"Una gran part d'aquests últims trenta anys s'ha tractat de vendre poc i car, per guanyar molts diners sense fer res"
"A tot arreu avança, a simple vista, el cultiu dela vinya. Generalment parlant, en aquesta península també. Una més gran densitat de població, ¿ha augmentat el consum de vi? Ha augmentat, però no pas d'acord amb la marxa general. El vi no acaba d'ésser de consum general i hi ha moltes persones que quan pensen en l'experiència que tenen d'aquest líquid es crispen"
"-Beveu més vi...!-solen dir tots els successius règims polítics"
"Hi ha raons que ho aconsellen i l'interès general ho exigeix. Ara, s'hauria de fer el possible perquè beure vi no fos un acte meritori i gairebé diria un sacrifici. En un país productor de vi, aquest líquid és la cosa més corrent i normal"

Referencias:

Dirección para referencias