Laburo España: 250.000 ofertas de empleo

vinum

el nostre vi de cada dia; begut i debatut, sociologia recreativa
Aquest matí, la paret del darrere d'un camió de cervesa recordava que la DAMM fa 130 anys, una xifra interessant, per entendre el rol que juga la cervesa en la nostra cultura particular. Espanya es un país productor i consumidor de cervesa des de fa temps.

Quant temps fa que bevem cervesa? Qui és el primer individu del nostre llinatge personal que s'inscrigué com a consumidor habitual de cervesa? Quin espai li hem anat donant al producte? Algunes d'aquestes qüestions ens ajudaran a entendre el paper que té la cervesa entre nosaltres.
De moment, una dada: La DAMM fa 130 anys. És l'emblema de la cervesa a casa nostra, i ha fet un camí de creixement impressionant. en aquest moment es consumeixen 27 milions d'hectolitres anuals i el producte "sin" (alcohol) ocupa un 7 % del mercat.
Des de 1945 la indústria cervescera ha assolit un gran desenvolupament; entre el 1945 i el 1965 es va duplicar la producció mundial. L'augment de la producció i del consum ha sigut notable a països com el Japó, Rússia, Mèxic i Espanya. És a dir, la cervesa s'ha fet un lloc en aquells països en els quals era forastera, i en el nostre cas, en un espai tradicional de consum de vi.
Jo he preguntat a la meva mare sobre els hàbits dels seus pares i avis, i ha recordat que el seu pare, especialment en els viatges en família a Barcelona, pels anys cinquanta, a l'estiu, solia prendre cervesa com a refresc o aperitiu. Sobre el seu avi les dades eren fugaces, va morir quan ella tenia dos anys, i és un assumpte sobre el qual té poca informació, tot i que el meu besavi regentava un negoci de gra que el duia a viatjar contínuament per les contrades de Tarragona i setmanalment a Barcelona, i hauria estat interessantíssim conèixer la seva relació amb la jove cervesa. El que està clar és que en la generació dels meus pares, que visqueren la seva joventut als anys seixanta, la cervesa s'estava imposant com a refresc de moda a les cafeteries i establiments d'hosteleria. I en els anys successius, el seu ús s'ha extès a la quasi totalitat de les formes socials i estils de vida: s'ha ampliat el marc de consum a les circumstàncies més diverses i bevem cevesa menjant, com a aperitiu, com a refresc, a casa, al bar, al restaurant, al local de copes, a la discoteca i en una festa privada.
La cervesa, en el seu recorregut d'implantació en el mercat s'ha sostingut en un discurs que diu: "pots beure cervesa en qulsevol lloc i en qualsevol circumstància", i ha facilitat el consum a través de l'adaptació de l'envàs segons cada situació. El preu, sempre competitiu, l'ha acompanyat en un camí d'acceptació indiscutible.
Quins són, si no, els motius que ens l'han duta fins a nosaltres, present avui a tot arreu?
Anotación por oriol perez de tudela a las 15:19:15 | Comentarios (1)
Guardado en la categoría Sociología recreativa | Referencias (0)

Referencias:

Dirección para referencias

vinum ni su autor se hacen responsables de los comentarios aqui hechos. Cualquier comentario insultante o fuera del tema, será borrado.

Comentarios:

  1. Des de la inauguració d'aquesta àgora sobre el món del vi, he volgut dir-hi la meva però mai havia trobat el moment. Pel que he anat veient els comentaris traspuen d'alguna manera, la nostàlgia d'un temps passat en què tot era millor, ai! en què es bebia molt de vi! I ara, amb les grans quantitats que n'hi ha, i se'n veu tant poc, i se'n ven tant poc. Aquestes últimes setmanes he absorbit força informació sobre el tema, sobre la història del consum del vi i, -suposo que els lectors sabran apreciar la meva ignorància i per tant la simplicitat de l'argumentació- a mi em semblen bastant evidents els motius de la "devallada en el consum del vi dels espanyols" i dels catalans: 1) augment de la diversitat de líquids per ingerir, de tot tipus, per passar la set, per degustar en dejú, i per acompanyar un tec 2) Forta competitivitat de les empreses que creen aquests productes 3) Campanyes indirectes en contra de qualsevol droga (no voldria ser futurista però possiblement d'aquí uns anys els bebedors de vi o d'algun altre tipus de beguda alcohòlica seran vistos gairebé com a delinqüents; vaja, quasi com ara els fumadors que van quedant) 4) Els motius que feien que la gent tingués el costum de beure força vi han anat desapareguent i les feines també han canviat. Jo no hi entenc de vi! Jo provo un vi i dic si m'agrada o no, si me'n beuria més o no, però no sé explicar el perquè. Experimento i em quedo aquí, i em sembla que tampoc en tinc gaires ganes de saber si fa olor de margarites o de violetes. No voldria ser trivial!

    Aportaré una informació sobre el tipus de begudes que jo bec.

    Esmorzar de cada dia: aigua, suc de taronja.
    Esmorzar esporàdic de cap de setmana: pot variar però normalment, primer una cervesa i després una mica de vi de la casa, i a vegades barrejat amb gaseosa

    Dinar de cada dia: aigua o refresc.
    Dinar de cada dia al restaurant o al bar: aigua, cervesa o vi, depèn del dia, del moment i del que hagi de fer després.
    Dinar de cap de setmana a casa: aigua o vi si m'agrada l'etiqueta (si crec que el que hi haurà dins m'agradarà; i si no hosé el provo).
    Dinar de celebració: Molt de Cava, i vi en ocasions

    Sopar de cada dia a casa: aigua o refresc
    Sopar de cada dia fora de casa: cervesa o vi
    Sopar de celebració: Vi i cava
    Sopar de celebració fora de casa: vi o cava

    Enviado por Arnau Pérez de Tudela el 20-01-2006 a las 18:27:50


Escribe tu comentario
HTML Permitido. Correo electrónico no se muestra.


Recordar datos

< Regresa a la portada

Diseñado por Vida-Blog basandose en el tema Proletarium Azul de Manu Contreras.
Iconos por Kevin Potts y sidebar basado en un diseño de Sebastian Schmieg.
Sindica este sitio usando: RSS 1.0, RSS 2.0, Atom. Esta bitácora se mantiene con Bitacorae.
LaInformacion.com lainformacion.com - Medio Oficial de los Premios Bitacoras 2009