vinum

El preu del vi als restaurants acostuma a significar un pressupost a part. En alguns països, hom es troba un rètol ben visible a la porta dels establiments convidant a portar-se el vi, una pràctica acceptada pel mercat, per obrir-se a la varietat de clients.

Si aneu a Montréal, al Quebec (Canadà), per exemple, una ciutat americana ben particular, amb un règim de consum de begudes alcohòliques molt més regulat que a casa nostra, com en altres països nòrdics (la Societé des Alcohols du Quebec és l'unica entitat autoritzada per despatxar al públic, esdevenint l'organisme de control sanitari i de regulació comercial), us acostumareu a veure indicacions inequívoques a la porta dels establiments d'hosteleria convidant-vos a portar-vos el vi. Per què? És sabut que aquests establiments tripliquen el preu establert pel SAQ i la ciutadania (cal suposar-ho) ha generat aquest dret comercial. Evidentment, les ocasions especials deuen quedar exemptes d'aquesta pràctica: costa imaginar un dinar de negocis en el qual els participants arribin amb la seva ampolla de vi al restaurant. De fet, l'origen dels canadencs del Quebec els porta a honorar els vins francesos, com un símbol de riquesa social i cultural.
Evidentment, l'exemple es comprèn en el context que hem descrit, en un país on la cultura del vi està lligada a la filiació francesa, però ja molt americanitzada en els usos i costums: les estructures que els constitueixen són diferents de les nostres i intentar traslladar-les seria un error.
En qualsevol cas, sí que podem extreure'n algunes reflexions, perquè la Federación Española del Vino ha criticat públicament que els productes que arriben al públic al preu de 3 €uros, acabem trobant-los a la carta dels restaurants a 15 €uros, amb el conseqüent efecte desmotivador per al consumidor, que és convidat a reservar el vi per a les ocasions excepcionals.
Retorno sobre el cas canadenc i em costa molt de digerir, ho trobo molt estrany, la imatge d'algú entrant a un restaurant amb la garrafa, o l'ampolla se'm fa molt estranya (encara que ben certa en aquelles terres). Potser en una època ja molt remota, quan els traginers anaven pel món amb el carro i l'animal (potser com que avui fan els Tres Tombs de Sant Antoni me n'he recordat) es portaven el vi a tot arreu, amb el bot penjat a l'espatlla, però avui em costa molt d'imaginar.

Referencias:

Dirección para referencias