vinum

Ens farem una pregunta sobre la la nostra història particular, una invitació a la introspecció personal i familiar amb la finalitat de reconèixer la nostra relació amb el vi, sobre quin origen li atribuïm i sobre quina evolució ha fet entre nosaltres, particularment

Ahir vaig estar comentant amb uns amics les reflexions que estic transmetent al blog, i com és natural en aquesta mena de debats, on les llacunes de la comunicació són enormes, perquè l'àmbit de la discussió està poc acotat, hi va haver desacord, entre altres coses, sobre la imatge de la base social en la que cal circumscriure històricament el consum i usos del vi.
Algunes preguntes que ens vàrem fer: (sota la sospita que durant les darreres dècades hem viscut una modificació substancial del consum)
Quina és l'última generació que ha tingut el vi com un element habitual de la taula?
Estem d'acord en què aquest esquema ha canviat?
Quina generació ha estat la primera a considerar el vi com un producte específic de les ocasions especials? (els estudis diuen que aquest judici és acceptat majoritàriament)
Quin format hem utilitzat per presentar el vi a la taula? (el porró, el gerro i l'ampolla s'han disputat l'espai i han anat succeïnt-se en el temps, sobretot a partir de l'arribada al mercat de l'enorme oferta de marques de l'actualitat)
Podem fer-nos preguntes, en definitiva, si volem, de to provocador:
Recordem el dia que el vi va desaparèixer de la nostra taula?
Recordem el dia que el vi va deixar de formar part de la nostra quotidianitat per reservar-lo per les ocasions especials?
O tenim un perfil de consumidors habituals? i en aquest cas, ens hem mantingut des de sempre, ininterrompudament i en perfecta continuïtat amb la nostra tradició familiar, com a consumidors habituals, o ens hem reenganxat recentment a un producte "modernitzat", de prestigi?
Les respostes a aquestes preguntes poden ajudar-nos a reflectir els canvis dels nostres hàbits, segurament determinats per circumstàncies socials de canvi general de costums. Però l'anàlisi introspectiu serà interessant.
El meu cas: recordo, de sempre, en els àpats familiars, el dinar i el sopar, de petit i de jovenet, amb un gerro d'aigua per a la meva mare i els meus germans i jo, i vi per al meu pare. Pel que fa a la forma de presentació del vi, ha oscil·lat en funció de les èpoques, les circumstàncies, i un cert esnobisme o divertiment en l'elecció: en alguns moments el consum de vi a granel, adquirit en bodegues o cellers productors ha estat la nota dominant, i en altres èpoques s'ha optat pel vi embotellat. Sempre hi ha hagut un cert interès pel producte i s'ha mantingut una relació de proximitat (que, a més, ha estat marcada per la família, pagesos cultivadors de la vinya i fins i tot responsables de la vinificació en un celler cooperatiu) que en algunes ocasions ha conduït a experimentar en el procés d'envelliment en bota i en l'envasat en ampolla per garantir un manteniment correcte. El consum familiar de cava ha estat continu, depassant el marc de les festes assenyalades, però sí reservat a les festes familiars. A mesura que ens hem anat fent adults, en el context del domicili dels pares, m'he anat incorporant al consum quotidià del vi.
Tanmateix, en el procés d'independització que he anat desenvolupant en els darrers anys, i en el qual els àpats es fan fora de casa, el consum de vi ja és esporàdic, ocasional, depenent de la situació, i conseqüentment, donat que normalment mengem amb altres persones, amb vincles de feina fonamentalment, constato que el consum de vi es reserva per donar un to d'acte social a la reunió.

Referencias:

Dirección para referencias