vinum

La qualitat del vi es relaciona amb un preu elevat, allunyant-lo del consum quotidià.

El dia de sant esteve vaig assistir a una conversa sobre vins, i vaig constatar que el grau alcohòlic és una referència important a l'hora de jutjar la qualitat del vi entre gent d'una certa edat. De seguida aparegueren referències a determinades anyades del Priorat, en les que suposadament s'arribaren a superar els 18 graus, que serviren als contertulis per recordar aquelles èpoques en les quals la gent sabia distingir la qualitat del vi: la graduació era un criteri vàlid per a aquests consumidors tradicionals.
Avui, els criteris per a qualificar el vi s'han complicat fins a tal punt que, els costa atrevir-se a demanar vi, per por a manifestar el seu desconeixement.
Aquest petit drama familiar és recurrent i provoca inseguretat al consumidor. La funció tradicional del vi, com a producte de consum habitual, ha donat pas a un producte elitista, que exigeix coneixements particulars, i que serveix per expressar distinció.
És evident que els usos socials del vi estan passant per un procés de canvi: el vi ha passat de ser l'única beguda socialmet extesa, a compartir l'espai amb tota mena de productes de consum anàlegs en els usos (aigües, refrescos, cerveses); deixant el vi comú en una via sostinguda solament per la tradició, mentre creix paral·lelament un espai social per als vins de prestigi, de preu elevat, com una proposta selecta que s'associa a ocasions especials.
La impressió que ens enduem a l'hora d'omplir el rebost i la nevera és que avui és difícil trobar vi de qualitat a preus competitius, perquè la qualitat es mesura amb criteris complexes que es projecten en productes de preus prohibitius per al consum quotidià.

Referencias:

Dirección para referencias